Beethoven va començar la seva Tercera Simfonia, l’Eroica, amb una idea clara: homenatjar Napoleó Bonaparte. El veia com el símbol dels ideals revolucionaris, un heroi modern que podia canviar Europa. Però quan Napoleó es va proclamar emperador, Beethoven va sentir-se profundament traït. Tant, que va esborrar amb fúria la dedicatòria original. L’“Eroica” no és només una simfonia més; és un trencament amb el passat. És llarga, intensa, plena de contrastos, amb passatges que recorden batalles i d’altres que semblen funerals solemnes. Amb aquesta obra, Beethoven no només descrivia un heroi concret, sinó la lluita i la grandesa de la humanitat mateixa. Així, la desil·lusió amb Napoleó va donar pas a una de les creacions més revolucionàries i transcendents de tota la història de la música.